VISIÓ HISTÒRICA

El Carnaval a Sitges se celebra des de fa segles. El llibre ‘Cinc mirades al Carnaval de Sitges’ data la primera referència escrita d’un ball carnavaler a la vila l’any 1586. En aquella època, començaven per Nadal, i uns segles més tard, després de Reis. Durant el segle XVIII, era una celebració de màscares i de disfresses. El Carnaval es feia, principalment, al carrer. L’any 1793, els dies forts de la festa eren diumenge, dilluns i dimarts de Carnaval. Xavier Miret en el llibre ‘Cinc mirades al Carnaval de Sitges’ explica que a principis del segle XIX és molt possible que la gent benestant ja fessin balls a cases privades.

Durant aquell segle, els sitgetans es disfressaven de pagès, d’home vell, d’americano, de pallasso, de moro, de militar, etc.  Es creu, a més, que el Dijous Gras era costum anar al camp a menjar xató, truites de botifarra i beure vi. Els balls de carnaval se celebraven a un teatre de Sitges –que ja no existeix– i també en les diferents entitats que van anar apareixent durant el segle XIX. A part, entre els anys 1860 i 1870, els americanos i la burgesia van implantar també els seus propis balls en cases privades i en algunes entitats. A la llarga, les dues que resistirien serien la Societat Recreativa El Retiro i el Casino Prado Suburense de Sitges.

El personatge del Carnestoltes es creu que va aparèixer a Sitges pels volts del 1880. Era el Rei de la Festa, el personatge entrava per baix-a-mar amb una rua de carrosses (carros de cavalls) i, a més, durant el transcurs de l’arribada es repartien confits. Tot i això, durant uns quants anys hi va haver dos personatges, un per a cada entitat. Tant el Retiro com el Prado l’anaven a buscar a diferents llocs de la vila, com per exemple, l’estació de trens. Durant aquella època acostumava a arribar el diumenge abans de Dijous Gras o el mateix diumenge de Carnaval, però la seva presència era intermitent.

Durant el darrer quart del segle XIX, el carnaval de carrer va anar perdent pes i va agafar embranzida el Carnaval de les entitats: principalment al Prado i al Retiro. A més, hi havia pressió per comptar el nombre de parelles de comparsers que assistien a un ball o l’altre. Tot i això, durant la dècada del 1890 el Carnaval va patir una forta crisi de participació, tot i que mai va deixar de celebrar-se. Els joves eren qui tenien més ganes de festa.

A principis del segle XX, el Carnaval, que continuava tancat dins del Retiro i el Prado, va començar a sortir –de nou– al carrer. L’any 1903 el Prado va organitzar una gran cavalcada amb carros de cavalls decorats. La iniciativa va continuar durant els anys següents i el Retiro també va treure les seves carrosses. Les comparses al carrer –sobretot dimarts de Carnaval– i l’afany per comptar les parelles que treia una entitat o l’altra continuaven amb intensitat. L’any 1912, el Prado va organitzar el primer ball de disfresses infantil. A partir d’aquells anys, els balls d’adults començaven per la Candelera i no per Nadal, com passava anteriorment. La festa acabava dimarts de Carnaval; i Dimecres de Cendra només hi havia sessions de cinema.

L’aparició efímera d’una nova entitat, l’any 1904.

L’any 1904 a Sitges va aparèixer una nova entitat: la Palma. Va ser una escissió del Casino Prado a causa d’una picabaralla entre la junta de l’entitat i el mestre Josep Carbonell i Vidal (el Senalla), que era el que feia ús de l’edifici. Per aquest motiu, el mestre Carbonell va fundar la Palma, que l’abril de 1905 ja tenia un edifici propi al Carrer Santiago Rusiñol. L’any 1906, el nombre de persones en les comparses adscrites a l’entitat va superar a les del Prado i el Retiro. Tot i això, aquesta eufòria va durar poc. L’any 1908 va tancar les portes i l’hegemonia de retirsites i pradistes en les festes de Carnaval va tornar.

La Dictadura de Primo de Rivera.

La Dictadura de Primo de Rivera no va causar cap gran trasbals a les festes del Carnaval a Sitges. Els balls a les societats es van continuar celebrant com sempre, tot i que les autoritats de l’època van prohibir aquelles disfresses que ridiculitzessin les institucions o les que promovien un canvi de gènere.

Els balls de diumenge, dilluns i dimarts de Carnaval eren els dies més forts de la festa. A més, tal com explica Miquel Forns al llibre ‘Cinc mirades al Carnaval de Sitges’, durant aquells anys es va començar a anomenar «Ball de l’Extermini» als balls de dimarts. Les cavalcades o rues amb la presència de carrosses continuaven presents a Sitges.

La Dictadura Franquista.

Amb l’arribada de la Guerra Civil, l’any 1937, es va prohibir la celebració de les festes del Carnaval a tot el territori controlat pels franquistes. Quan el bàndol nacional va guanyar la guerra, ho va imposar a tot l’estat. A Sitges el Carnaval també va quedar prohibit, però es va poder mantenir una mínima tradició de la festa sota el nom de “bailes de invierno”. Tal com explica Antoni Sella en el llibre ‘Cinc mirades al Carnaval de Sitges’, la nit del 5 de febrer de 1940 el Casino Prado va celebrar el primer ball “d’invierno”. No va ser fins al 1942 que el Retiro en va poder organitzar un altre, ja que durant aquells dos anys va estar reparant les destrosses que es van produir a les instal·lacions durant la Guerra.

Tot i això, el carnaval de carrer, durant gairebé tota la Dictadura, es va perdre. També l’esperit de sàtira i crítica que tant el caracteritzava. Els “Bailes de Invierno” moltes vegades eren temàtics i les disfresses acompanyaven el títol del ball. Durant els primers anys n’hi havia de tirolesos, d’època, de nines, andalusos, etc. Habitualment començaven dos o tres diumenges abans de Dijous Gras, i aquell dijous s’organitzava un ball de Gala. A principis del 1950, els balls de màscares van reaparèixer. A Sitges, les autoritats locals van ser més laxes, tot i que abans d’entrar dins del Retiro o del Prado, els emmascarats s’havien d’identificar.  

Las Fiestas de Invierno i la tornada al carrer. 

A partir de l’any 1956, “los Bailes de Invierno” van passar a emmarcar-se dins de “las Fiestas de Invierno” on a part de fer-se els balls del Retiro i el Prado se celebrava el Ral·li de Cotxes d’Època, diumenge de Carnaval. D’alguna manera el Ral·li va fer més gran les festes de “Carnaval” i la introducció d’algunes disfresses al carrer. 

Durant la dècada dels seixanta, el carnaval acostumava a començar diumenge abans de Dijous Gras, i durant els ball de la setmana de Carnaval, els participants anaven del Retiro al Prado disfressats pel carrer. Tot i això, a finals de la dècada de 1960 i principis de la de 1970, el Carnaval de les entitats va patir una davallada. Els sitgetans van començar a fugir dels balls de les societats per anar als primers bars musicals del carrer del Primer de Maig. 

El Carnaval de la Democràcia. 

El febrer de 1976, amb el dictador ja enterrat, la Societat Recreativa El Retiro va treure al carrer una primera carrossa per celebrar el Carnaval. Va començar així el Carnaval de la democràcia. En els anys següents es van anar creant actes, es van iniciar les rues, va aparèixer la figura del Carnestoltes i el Prado va presentar la Reina del Carnaval. La festa, a Sitges, es va anar consolidant a poc a poc fins al punt que es va començar a renovar amb l’aparició de nous actes, noves dinàmiques a l’hora d’organitzar els dos personatges municipals i amb canvis en el recorregut de les rues del Carnaval.

– FEU CLICK PER ACCEDIR-HI –