FETS HISTÒRICS DEL CARNAVAL ACTUAL

El Carnaval de la Democràcia. 

El febrer de 1976, amb el dictador ja enterrat, la Societat Recreativa El Retiro organitza diumenge de Carnaval una comparsa pels carrers del centre acompanyada d’una carrossa i d’una banda musical. 

L’any següent, el 1977, també un diumenge de Carnaval, el Casino Prado treu al carrer la figura del Carnestoltes desfilant sobre un Citroën Mehari. En arribar al Cap de la Vila, llegeix una auca satírica. El personatge, però, no torna a aparèixer a la vila fins a l’any 1980, a través del Retiro. 

Tal com explica Miquel Marzal en el llibre ‘Cinc mirades al Carnaval de Sitges’, la primera rua de diumenge es produeix l’any 1976 i surten, únicament, colles retiristes. En canvi, la primera rua de Dimarts de Carnaval es fa l’any 1977 i la promou només el Prado, que no surt diumenge. No és fins a l’any 1978 que tant el Retiro com el Prado treuen al carrer les seves carrosses conjuntament, de forma organitzada, els dos dies de rues: diumenge i dimarts de Carnaval. En surten unes set. El Retiro va primer i el Prado va segon. En canvi, les primeres rues infantils apareixen l’any 1977 de la mà del Retiro. El Prado s’afegeix l’any 1984.

El vespre de Dijous Gras de 1980, el Retiro organitza una arribada pel Carnestoltes de l’entitat. Entra pel Poble Sec dalt d’una carrossa i llegeix un sermó a diferents punts de la vila. A més, Dimecres de Cendra, la societat organitza l’enterro del personatge, amb una desfilada pels carrers acompanyat d’una carrossa amb el difunt. En arribar a baixamar es llegeix un testament i es crema el cos a la platja. A partir d’aquell any, queda instaurat a Sitges la presència d’en Carnestoltes com el rei de la festa; i també el començament i el final oficial del Carnaval: Dijous Gras i Dimecres de Cendra. 

A més, l’any 1980, el Carnaval comença a estructurar-se. Les dues entitats reben una petita subvenció per fer les carrosses. Tot i això, no és fins al 1981 que l’Ajuntament aposta per incloure la celebració en el pressupost anual de Sitges.

Dijous Gras de l’any 1981 apareix el Carrusel del Prado, impulsat per en Jofre Vilà, que es repeteix Dissabte de Carnaval.

L’any 1983 l’Arribo del Carnestoltes es comença a fer al Passeig de la Ribera, a prop de La Fragata. Així mateix, a partir d’aquell any, el personatge deixa de ser només el Carnestoltes del Retiro per ser el Carnestoltes de Sitges, tot i que, a la pràctica, el continua organitzant només l’entitat retirsita i això comporta problemes l’any 1987. Alhora, aquell 1983, l’estil brasiler en les disfresses de les colles comença a aflorar; i la sàtira s’estanca.

Des de l’any 1976, Retiro i Prado organitzen les xatonades a les entitats tant Dijous Gras com Dimecres de Cendra. A partir del 1980, el primer dia de Carnaval, el Carnestoltes llegeix també el seu predicot a la seu dels retiristes durant el sopar. I el Prado, a partir del 1981, complementa la xatonada amb el Carrusel.

L’any 1984, tal com diu Miquel Marzal en el llibre ‘Cinc mirades al Carnaval de Sitges’ els principals actes com les xatonades, els balls i les rues estan consolidats. Les dues entitats centenàries porten el pes de la festa i comença l’expansió. Això fa que TV3 i TVE retransmetin en directe una rua de Carnaval i això produeix una forta promoció de la celebració arreu del país. 

L’any 1985 s’encarrega –per primer cop– l’organització d’en Carnestoltes a un grup concret: a la companyia Teatral La Cubana. La colla inicia el costum de publicar notes sota el nom d’en Carnestoltes a L’Eco de Sitges per fer bullir l’olla abans de Carnaval. 

L’any 1986, apareix la primera experiència de televisió a Sitges: TeleFot. Sorgeix per apropar el Carnaval a les llars de la vila. 

L’any 1987: la consolidació del Carnaval de la democràcia. 

Durant el Carnaval de 1987, la festa es fa gran. Apareixen nous actes, el model de rues es consolida, triomfa el carnaval de lluïment, i el Cap de la Vila es converteix en l’aparador de les rues on les colles presenten una coreografia abans d’iniciar el recorregut.

Aquell 1987 s’encarrega l’organització del personatge d’en Carnestoltes a la colla Paperets Club del Retiro que ho fa de forma continuada fins a l’any 1996. El grup marca un abans i un després en l’organització del rei de la festa perquè accepten l’encàrrec amb la condició –entre d’altres– d’anar també a la xatonada de Dijous Gras del Casino Prado –fins a aquell any no s’hi havia anat–. A més, aquell 1987 el Carnestoltes comença a visitar les escoles i altres indrets de Sitges durant diferents dies de la setmana. Així mateix, Dimecres de Cendra creen una capella ardent.

També l’any 1987 apareix la figura de la Reina del Carnaval impulsada pel Casino Prado Suburense. Sorgeix per una discussió entre les dues entitats, ja que els pradistes també volien organitzar la figura del Carnestoltes. Els retiristes, però, no accepten que el personatge marxi de l’entitat. Això fa que el Prado creï una nova figura: la Reina del Carnaval. S’escull unes setmanes abans de la festa i la primera és Carme Artigas. Tot i això, el Retiro no accepta el personatge i no el deixa entrar dins de l’entitat fins a finals de la dècada del 2010.

Aquell 1987, es col·loca també un envelat al passeig per fer les festes post-rua, a part de les del Retiro i Prado. Es munta durant diversos anys. A més, el Prado organitza des d’aquell any i fins al 1990 la Cursa de Llits disfressats. 

A finals dels 80, les rues de diumenge i dimarts són els actes més importants de la festa.

La dècada dels 90.

L’any 1991 la comissió del Carnaval prohibeix la participació de carrosses i grups de disfresses que no estiguin vinculades al Prado o al Retiro o bé, que no hagin aconseguit el vist-i-plau de l’organització. A més, la comissió estableix unes bases perquè només puguin sortir plataformes tirades per tractors per mantenir una de les essències del Carnaval sitgetà

L’any 1992, el Casino Prado demana que la Reina del Carnaval –del Prado– deixi de tancar les rues i se situï al mig. L’entitat ho argumenta perquè, segons el seu parer, queda despenjada quan les colles del Retiro van les últimes. Això provoca una forta tensió entre les dues entitats. Finalment, l’any 1993 s’arriba a un acord i la Reina continua tancat la rua.

Durant el Carnaval de 1993 la comissió planteja, per l’any següent, traslladar les rues del centre del poble al Passeig de la Ribera per evitar col·lapsar el centre i poder construir carrosses més espectaculars. Finalment, es desestima.

L’any 1994 apareix l’Agrupació dels Independents del Carnaval, fruit d’una escissió del Prado per una discussió entre la junta directiva i algunes colles de l’entitat. Aquell 1994 també sorgeix la Reina Infantil del Carnaval del Casino Prado.

L’any 1995, la celebració estrena música, creada per Jànio Marti, el «Sitges Carnaval», un autèntic himne de la festa.

L’any 1997, la colla Setèkrit organitza el personatge del Carnestoltes, substituint així a Paperets Club que el va fer durant 10 anys seguits. A més, la colla canvia la temàtica de la darrera dècada que havia girat entorn de les pel·lícules de Disney. Així, Setèkrit aposta per fer sàtira carnavalera amb el Carnestoltes coronat com el rei de la broma.

L’any 1998, els personatges del Carnestoltes i de la Reina passen a dependre, de forma oficial, de la comissió municipal del Carnaval.

L’any 1999, per primera vegada des de 1977, una colla del Casino Prado protagonitza el personatge del Carnestoltes: és el grup Llanto’s amb el rei de la festa i el seu clon ambientat en una temàtica alienígena. Fins aquell moment, els paradistes no havien aconseguit mai arrabassar el personatge a El Retiro, que en tenia l’hegemonia. Aquella hegemonia de l’entitat envers el Carnestoltes va fer que el Prado, l’any 1987, decidís crear la Reina del Carnaval, per tenir ells també un personatge propi.

L’any 2000, després d’una crisi per la baixa participació de candidates per ser escollides Reina, la comissió canvia el format i encarrega a un grup l’organització del personatge, tal com es feia amb el Carnestoltes. D’aquesta manera, s’intenta salvar la figura perquè no desaparegui.

Any 2005. La colla «1,2,3 i…», de El Retiro, organitza per primera vegada, una Reina del Carnaval. L’entitat ho viu amb escepticisme i el personatge continua sense poder entrar a les xatonades de l’entitat ni a qualsevol altre acte retirista.

L’any 2007, el Carnaval és cada cop més multitudinari. Cada vegada arriben més persones al municipi per veure les rues. Això fa que a bona part del recorregut s’incorporin tanques per vetllar per la seguretat dels participants. També s’incorporen més agents dels cossos de seguretat dins de les desfilades.

L’any 2009, el Casino Prado Suburense recupera la cursa de llits disfressats. La munta dissabte de Carnaval al matí i surt des dels jardins de l’entitat. Uns anys més tard, entre el 2012 i el 2014, la colla No K-lia del Retiro comença a animar el Cap de la Vila abans de l’inici de la cursa de llits.

En paral·lel, després de la crisi econòmica espanyola del 2008, l’any 2012 l’Ajuntament sitgetà retalla el pressupost de la festa. Les partides econòmiques que anaven destinades a la confecció de les carrosses es redueixen. També el pressupost del Carnestoltes i de la Reina. Això provoca que les colles se les hagin d’empescar per lluir gastant el mínim possible. 

La crisi del model de Carnaval. 

L’any 2016, per una pressió constant dels cossos de seguretat, les rues canvien el recorregut tradicional. Surten del Cap de la Vila, però baixen pel carrer Sant Francesc. Així doncs, deixen de passar pels carrers Parellades i Bonaire pel perill que suposa, segons la policia i els bombers.

El recorregut del 2016 no funciona. Això fa que l’any 2017 es tornin a modificar els carrers de les rues dels adults. El recorregut comença a l’Avinguda Sofia continua pel Passeig de la Ribera (banda mar), La Fragata, Passeig de la Ribera (banda muntanya), Bassa Rodona, Plaça del Pou Vedre, Espalter, Sant Francesc i Cap de la Vila. Durant l’any següent, el 2018, el recorregut es consolida i les rues infantils es comencen a fer, també, pels mateixos carrers que les de la nit.

L’any 2017, coincidint amb el 30è aniversari de l’aparició de la Reina del Carnaval, el Casino Prado s’encarrega d’organitzar el personatge i la presentació es fa dissabte abans de Dijous Gras. Fins al moment, l’acte tenia lloc el mateix dia de l’Arribo del Carnestoltes i això feia que el personatge quedés en un segon pla. D’aquesta manera, la figura agafa rellevància i, alhora, s’instaura un dia no oficial per presentar la Reina del Carnaval de Sitges: el dissabte abans de Dijous Gras.

L’any 2019, la colla “XisPun” del Retiro organitza La Reina del Carnaval. És la segona vegada que un grup de l’entitat la protagonitza. Aquell any, El Retiro accepta i la Reina entra dins de l’entitat per primera vegada en la història durant la Xatonada de Dijous Gras. L’any següent ho farà per primer cop una Reina organitzada per una colla del Prado. 

L’any 2020, l’any del virus de la Covid-19, el Carnaval de Sitges se celebra amb total normalitat. S’organitza també una gran Gala Drag Queen. Unes setmanes més tard, esclata la pandèmia i el govern espanyol declara l’estat d’alarma. El món s’atura. Això fa que l’any 2021, Sitges celebri la festa en la intimitat de les cases, sense actes al carrer. 

L’any 2022 el color i la disbauxa esclata de nou pels carrers de Sitges. La festa es fa amb mascaretes i el Retiro commemora el 150è aniversari de l’entitat organitzant el Carnestoltes. Les dues entitats centenàries no poden fer els balls ni les xatonades als seus salons-teatre perquè no tenen la llicència d’activitats, cosa que fins al moment no se’ls hi havia exigit mai. Això provoca que El Retiro munti una carpa al jardí per fer-les; i que El Prado les faci a la seva cantina. A més, aquell any, retiristes i pradistes, amb el suport de l’Ajuntament, instal·len una carpa a un sector de Sitges, a “La Plana”, per acollir les festes post-rua, ja que tampoc les poden fer dins de les entitats pel problema amb la llicència. 

L’any 2023, el Carnaval de Sitges recupera la plena normalitat, però uns mesos abans de la celebració, la Comissió Municipal dimiteix per falta de mitjans i pressupost per executar-la. Això provoca que la festa l’assumeixi directament la Regidoria de Tradicions i Festes, sense grans afectacions aparents en els actes. 

– FEU CLICK PER ACCEDIR-HI –