INTRODUCCIÓ

El Carnaval és una festa movible en el calendari que se celebra entre febrer i març en funció de la data d’inici de la Quaresma. Per situar-lo en l’agenda cal buscar el primer diumenge després de la primera lluna plena de l’equinocci de primavera. Aquell dia és Diumenge de Pasqua; i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir de Rams, s’ha de comptar quaranta dies enrere fins a arribar al Dimecres de Cendra, que és el primer dia de la Quaresma i l’últim del Carnaval. Així doncs, el dijous anterior és Dijous Gras que és el dia que comença, tradicionalment, el Carnaval.

El Carnaval se celebra a Sitges des del 1586. És l’any de la primera referència escrita d’un ball de carnaval a la vila. La manera de celebrar-lo ha variat al llarg del temps, però mai hi ha faltat la sàtira ni els balls.

Amb l’arribada de la dictadura franquista es va prohibir la celebració, però, a la pràctica, a Sitges només es va vetar la festa al carrer. A les entitats –al Prado i al Retiro– els balls van continuar tímidament sota el nom de «Fiestas de Invierno».

La mort del dictador, l’any 1975, va propiciar que el diumenge de Carnaval de l’any següent el Retiro organitzés una desfilada pels carrers del municipi. A partir d’aquell moment, la disbauxa i la festa es van apoderar de la vila i en els anys posteriors es va anar creant el ritual carnavalesc sitgetà: va aparèixer de nou la figura d’en Carnestoltes, es va establir la data oficial d’inici i final de la festa, van començar les rues, es va crear la figura de la Reina del Carnaval, i els dos personatges principals van començar a visitar les escoles i el Mercat Municipal, entre d’altres.

Els primers anys del segle XXI, el Carnaval de Sitges va consolidar-se completament. Les rues van ser les protagonistes indiscutibles de la festa i les entitats competien per treure les millors carrosses i disfresses. 

Tot i això, durant els últims anys de la dècada del 2010 el Carnaval sitgetà va viure uns moments d’incertesa i canvis que van provocar una reformulació del model que havia imperat fins a aquells anys: es va modificar el recorregut i horaris de les rues, es va establir una data ‘no oficial’ per la presentació de la Reina (dissabte abans de Dijous Gras), i es va inundar d’actes tota la setmana de Carnaval. 

Avui dia, el cicle festiu torna a estar prou consolidat i els sitgetans preparen de carnaval en carnaval les idees i disfresses de la festa.